COMENTARI DE L'ANUNCI

El treball acabat.

Aquest anunci es propagandístic perquè no anuncia un producte, sino que anuncia una idea, una campanya.
L'anunci te una funció exhortativa, i també una funció informativa, ja que informa sobre la situació dels països del tercer món, i a més vol vendre els rellotges.
El seu canal es gràfic, perquè combina imatges i text. 
La tecnica que s'utilitza en l'anunci es el xiquet de la imatge, que transmet llàstima, i a mes arriba als sentiments de la gent, en especial a la gent que sol ajudar a les ONGS.
L'anunci esta destinat especialment per a tots, perquè tots podem col·laborar, pero es mes probable que el rellotge el compre un adult, abans que un xiquet.
I el que l'anunci vol transmetre es que hi han moltes persones, concretament xiquets, que estan passant-lo molt mal en el món, i que no tenen diners ni per a menjar ni per a viure. 
I la finalitat de la campanya es recollir diners, venent uns rellotges a un preu molt barat, per a que els xiquets amb eixes condicions, puguen menjar, anar a l'escola...


En la part icònica de l'anunci, es veuen dos imatges, hi ha una on apareixen els rellotges anunciats, que son uns rellotges de plàstic, moderns i de diferents colors. En l'altra imatge apareix un xiquet en roïnes condicions, brut i amb la mirada trista. En el fons de l'anunci apareixen mans de diferents colors, que el que volen representar es que tots podem ajudar i col·laborar.
El pla de les imatges son de un primer pla, i apareixen en frontal.
En l'anunci hi apareixen molts colors, tant en el fons de les mans, com en les lletres de l'eslògan. Hi apareix el verd, el roig, el groc, el negre, el taronja, el rosa..., pero en concret no hi destaca ningun color en especial.
L'anunci el patrocina una campanya, "fem somriures" que el seu logotip es una careta somrient de color rosa, acompanyada del nom de la campanya. I també apareix que la campanya es oferida per el ministeri de sanitat i salut del govern d'Espanya.
En la part textual de l'anunci, apareix un eslògan, "Es temps d'ajudar, ajuda", a més apareix un text informatiu que informa sobre la campanya i sobre la venda dels rellotges, i també apareix un telèfon i una pagina web per a informar-te mes si estas interessat.


Per una banda apareixen recursos gràfics que destaquen molt; la lletra, els colors i la forma de les lletres utilitzades son diferents, i també es veu que l'eslògan esta escrit tot en majúscules.
Per altra banda apareixen recursos morfosintàctics; en el text informatiu apareixen oracions simples, com per exemple, "la pàgina web" i també apareixen oracions compostes, com per exemple, "Si no ajudes a fem somriures, estan perduts"
Els recursos lèxics que hi apareixen son; un mot habilitat, que apareix en el text informatiu cap al final, "si no ajudes a Fem somriures, estan perduts, te necessiten" , i també apareix un joc de paraules en l'eslògan. 
Els últims recursos que hi apareixen en l'anunci son recursos retòrics; en el text informatiu, concretament en aquesta oració; "el rellotge mes barat del món" hi ha una hipèrbole, perquè s'exagera diguent que el rellotge anunciat es el mes barat del món.
En el nom de la campanya, "fem somriures" hi ha una personificació, perquè una campanya no pot fer somriures. També hi ha una interrogació retòrica, que apareix en el text informatiu, "Costa tant un somriure?". 
En el fons de l'anunci, on apareixen moltes mans de diferents colors hi ha una sinècdoque, perquè les mans representen a totes les persones que col·laboren.
I per últim, en la imatge principal, que es la del xiquet hi ha una altra sinècdoque, ja que el xiquet representa a totes les persones pobres del tercer món. 


Per a finalitzar aquest comentari, anem a donar la nostra opinió sobre l'anunci, i sobre la seua estructura.
Aquest anunci ens pareix un anunci útil, perquè serveix per a que molts xiquets que ho passen veritablement mal en els països del tercer món, puguen tindre roba, menjar i una escola on aprendre a llegir i a escriure, i per a que molta gent que viu amb bones circumstancies econòmiques vegen que es el que ocorreix amb molts xiquets del tercer món, i que els ajuden.
A més el rellotge anunciat, es un rellotge que a nosaltres no ens costa res comprar, perquè costa menys de 4 euros, i que a la gent pobra li fa molta falta.
També pensem que si no es fera publicitat sobre aquests temes, els xiquets no tindrien res, pero gracies a deu, es fan, i els xiquets tenen una oportunitat que es mereixen.
Sobre l'estructura de l'anunci, pensem que esta be, perquè destaca molt la imatge del xiquet, que esta en unes condicions roïnes, i a més pensem que es un anunci prou interessant per el fons i per els colors utilitzats.
En conclusió, pensem que es un anunci que esta prou bé i que es molt important per a ells, i per a nosaltres, perquè si esta en les nostres mans ajudar-los, tenim que fer-ho. 




Raquel Morellá, Roberto Yerbes, Claudia Baranova 4tA

El nostre diari.

XVII / XI

Hola hem dic Pere i la veritat soc un home sense treball, per aixó hem costa molt mantindre a la meua família. La meua esposa es diu Catalina i tinc un fill al que diuen Joan. Catalina i jo ens varem conéixer farà 23 anys, va ser un encontre massa típic. Els postres pares es coneixien i pensaven que era lo millor per a nosaltres estar junts. Al principi no voliem estar junts però ens consequèrem millor i ens gustàrem. Als pocs anys de casar-nos, varem tindre a Joan, que ara te 20 anys. Ell sempre a detestat la forma de viure del poble, es molt “liberal” per aixó no m’agrada que diga el que pensa. Bueno, ara parlaré de mi, jo tinc 46 anys i m’agrada molt treballar, per la simple raó de que pense que si no treballe la meua familia hem pot abandonar. I com ara no tinc treball, hui mateix he agafat l’abric i m’he decidit a anar a buscar treball. Quan anava pel carrer, m’he trobat un cartell que posava que ens dirigirem a una cassa per a tindre treball. Com estava disposat a treballar he anat. Per desgràcia, era de torturador, i ara que havia anat no hi havia marxa enrere. No se si ho he dit abans, pero deteste la violencia. No pense que torturant o cobrant-se la vida de una persona varen a fer reaccionar a la gent… Pero jà no hi havia volta enrere. Demà et conte el meu primer dia.

XVIII / XI

Hola de nou, hui ja perdí he començat el meu nou treball. No hem feia gens de gràcia. M’he alçat a les 6 del matí i me postha la meua vestimenta. He desdejunat i m’ha sentat molt bé. Els desdejunis de Catalina no els camviaria per ninguns, i m’he dispost a eixir de cassa. Quan he arribat, m’han donat una charla. Un home vestit amb una túnica ha començar a dir-me que la tortura era el millor càstic de Déu. Que si una persona deia lliurement el que pensava, no tenia dret a viure. En eixe moment m’he acordat del meu fill. M’han posat molts exemples de gent que s’ha mort per dir el que pensava, i m’han comentat com seria si no s’haurien mort… Cap vegada tinguen raó.

Quan he arrivat a cassa, al mig dia, l’he contat a Catalina tot el que m’han dit, i li he dit que m’han fet cambiar d’opinió. A ella no li feia molta gràcia, diu que m’han contat mentides… Jo no se qui diu la veritat, i qui la mentida però me sentisc feliç perque tinc un treball, bo o roin, pero un treball en el que mantindre la meua familia. Després de dinar he tornat a treballar. M’han contat mes coses i ara si, m’han convenscut , inclós m’agrada. M’han dit que demà tinc la meua primera torturació. Un home lliberal ha dit el que pensava a la plaça del poble… va ser torturat fins la mort. Ja et conte. Fins demà.

XIX / XI

Hola, hui ha sigut un dia molt dur, he torturat a un home que estava acusat per la inquisició per expressar els seus pensaments en la plaça del poble. Quan he entrat a la sala de torturar, he sentit un poc de por i fins i tot llàstima per l’home, pero després quan he començat a torturar-lo, no he sentit res, sols ganes de fer-li mes mal.

He estat torturant-lo mes de sis hores i els seus crits m’agradaven, sentia que feia algo bo per als meus i per al poble, sentia que ajudava a que el poble siguera mes feliç, sense imbècils com eixe home.

Escrivint aço hem sentisc un poc cruel… però estic fent lo millor per a tots, perque eixes persones que volen acabar amb la tranquilitat d’un poble expressant les seues idees, mareixen la mort i el dolor.

Demà al mati cremaran el cos de l’home en la plaça jo no aniré, perque tinc que continuar treballant. Demà seguire contant, que tinc que sopar.

Fins demà.

XX / XI

Hola, hui es el pitjor dia de la meua vida, em sent fatal, com si s’haguera acabat el món per a mi. Hui quan he tornat a cassa després de treballar, la meua dona Catalina, plorant histèricament, m’ha donat la pitjor noticia de totes… el meu fill Joan, ha sigut capturat per la inquisició, segons pareix ha anat de casa en casa per tot el poble intentant convèncer a la gent dels seus pensaments estúpids.

I la gent del poble al no estar d’acord amb les seues idees, l’han capturat i l’han entregat a la inquisició.

Que farem ara Catalina i jo sense Joan?

Que farem sense el nostre únic fill?

El pitjor es que no podem fer res per salvar la vida del nostre fill, o millor dit, el pitjor es veure morir al teu propi fill. Ojala que demà al alçarme, tot haja sigut un malson i que Joan seguisca a casa, a casa amb nosaltres… Fins demà.

XXI / XI

La meua agonia i vergonya m’ha obligat a prendre la meua ploma en les meues mans per a poder desfajar la meua indecitjable ànima. Hui s’ha celebrat el juí de Joan, el meu volgut fill. El tribunal dictà sentència, tots nosaltres ja sabiem. Van donar dos opcions, si es realitzava una confesió dels lloms del meu fill este reberia una mort ràpida i indolora, del contrari si no aconseguien eixa anhelada confesió este patiria la purificació amb el dolor. Maleisc el moment en el que el meu fill, Joan, escopint al sól es va negar a pronunciar paraules en contra d’eixos desgraciats pensaments que es van apoderar del seu esvalotat cap. Audisc a Déu cada nit demanant que no em done mals moments, les meues pregàries han caigut en basa trencada. Per que, un dels mals moments, que ni en les meues peors pesadilles s’han presentat, se ha fet realitat en el moment que el inquisidor em va demanar que jo fora l’encarregat de traure els crits d’agonia de la gala del meu fill, la por em va poder, si no complia amb el requisit de la Santa ordre, jo caeria amb el meu fill. Encara porte en les meues orelles els crits del meu fill. Després d’aquelles hores en la sala de tortures el meu filla va rebre cristiana sepultura. La meua esposa, Catalina, m’ha retirat la paraula i està empaquetant les seues pertenencias. Em sembla que sen va anar. No puc mes amb aquesta pena, crec que la meua vida la extraviat el sentit, asoles veig solucio per a aquest dilema… la mort.

Adeu, fins sempre.

DIA DE LA PAZ - ALEJANDRO RODRÍGUEZ Y NEREA PÉREZ.

Hemos elegido la canción de "WE ARE THE WORLD" porque para nosotros el significado de la letra trasmite los ideales a los que se intenta hacer honor este día. Hay algunas frases de la canción como por ejemplo "EN EL MUNDO DEBEMOS LLEGAR JUNTOS" o "TODOS SOMOS PARTE DE LA GRAN FAMILIA". Esta cancion nos gusta bastante, entre otras cosas la hemos elegido por eso y ademas pensamos que es de las mejores canciones para escuchar este dia.